La Mireia Calafell ens va visitar el mes passat i ens va fer gaudir de la seva poesia. Us deixem amb un dels poemes que ens va recitar.
ELS ANYS QUE NO HE VISCUT
Si dic que hi ha anys que no he viscut
recordo un temps en què han sobrat miralls
multiplicant-me el cos i fent amples les cuixes,
 |
| Il·lustracions de Cristina Iotti. |
penso en la cinta mètrica i els resultats que deien:
"Mirin, la seva filla perd la menstruació i les ganes,
ara que tot just començava a fer-se una doneta!"
L'haurem de vigilar, vagin a la farmàcia i comprin
pastilles per dormir, pastilles per menjar,
per llevar-se al matí i un xarop per sagnar.
No es preocupin, farem que li passi el que li passa,
no cal ni que s'expliqui, ja venia explicada
abans d'obrir la boca i dir el que diuen totes,
no és gens original".
Si dic que hi ha anys que no he viscut
parlo dels dies en què em venia gran el cos.
I és ara quan pregunto: aquella malaltia
era una rebel·lió?
Si us ve de gust continuar llegint els seus poemes a la biblioteca trobareu:
.jpeg)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada