dimarts, 17 de gener de 2017

2017, Any Bertrana


Aquest any es commemora l'Any Bertrana per ser el 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el 125è aniversari del naixement de la seva filla Aurora.

L'obra de Prudenci va ser molt popular. La seva novel·la més famosa, Josafat (1906), va ser reeditada a moltes llengües i actualment s'està preparant el rodatge cinematogràfic d'aquesta obra com a esdeveniment per a la celebració de l'Any Bertrana.

Pel que fa a l'obra de la seva filla Aurora, cal dir que és menys coneguda perquè una part important d'aquesta obra va quedar inèdita. Es conserva documentació de l'autora a la Universitat de Girona. Aquesta mateixa Universitat ofereix el Fons Bertrana, que reuneix part de les biblioteques i documentació personals de pare i filla. Es tracta de 1187 llibres, 49 títols de revista, manuscrits literaris, correspondència i altres documents personals. Alguns d'aquests documents estan digitalitzats i són accessibles a tot el públic. Pots fer-hi una ullada clicant aquí.



Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 — Barcelona, 1941)

Va ser el director de revistes populars tals com L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia i va col·laborar amb altres com El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya.

Font: elpuntavui.cat
Prudenci va exercir de periodista i de professor de pintura i, a més, fou escriptor.
Els seus contes tenen com a eixos principals el paisatge, els personatges rurals i els animals.
Les seves novel·les són fruit d'una observació molt detallada del món i parteixen de la seva pròpia experiència com a home i com a escriptor. La seva obra més coneguda és Josafat, el tema central de la qual de l'auto repressió sexual que viu el protagonista.

Si véns a la Biblioteca hi trobaràs, a més dels Contes, Jo! memòries d'un metge filòsof i Proses bàrbares.

Aurora Bertrana (Girona, 1892 — Berga, 1974)

Va col·laborar en diversos setmanaris, d'entre els quals destaquem La Veu de Catalunya.
Font: udg.edu
El 1930 va escriure el seu primer llibre, Paradisos oceànics, un dels primers llibres de viatge publicat en llengua catalana. L'autora descriu en aquest llibre la seva experiència vital a la Polinèsia Oriental del 1926 al 1929, i és que l'Aurora era molt amant dels viatges i va recórrer la Polinèsia i el Marroc, entre molts altres països.

Va ser una gran activista a favor dels drets de les dones, fins a tal punt que va participar en la creació d'un Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya, d'una Universitat Obrera Femenina i d'un Lyceum Club de Catalunya, del qual fou la primera presidenta.

Va ser una dona culta, independent i aventurera, que qüestionava els convencionalismes de la seva època i que va viure més enllà dels paràmetres socialment establerts.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada