Poema del mes

El Blog de Poesia Infantil i Juvenil  publica un poema, de Josep Maria Sala-Valldaura, que em sembla molt adient per aquestes dates. 
Si no heu visitat mai aquest blog us recomano que li feu un cop d'ull.

il·lustració de Gonçalo Viana

Conjur per mirar d'aprovar sense estudiar

 (Josep Maria Sala-Valldaura)

Ai, Verge Santa,

Verge Santa!

per què sóc tan manta?

Ai, Déu meu,

Déu meu,

estudiar és una creu!

Aquesta assignatura

és massa dura,

aquesta prova

ve massa d'hora,

i jo no vull

emplenar aquest full.

No en sé res de res

i ho escric tot al revés.

Com costa trobar una resposta!

Fes, Esperit Sant,

Esperit Sant,

un miracle

ben notable;

i miraculosament,

tots diran

"excel·lent,

és excel·lent".

Poema del mes

La Mireia Calafell ens va visitar el mes passat i ens va fer gaudir de la seva poesia. Us deixem amb un dels poemes que ens va recitar.

ELS ANYS QUE NO HE VISCUT

Si dic que hi ha anys que no he viscut
recordo un temps en què han sobrat miralls
multiplicant-me el cos i fent amples les cuixes,

 Il·lustracions de Cristina Iotti.

penso en la cinta mètrica i els resultats que deien:
"Mirin, la seva filla perd la menstruació i les ganes,
ara que tot just començava a fer-se una doneta!"
L'haurem de vigilar, vagin a la farmàcia i comprin
pastilles per dormir, pastilles per menjar, 
per llevar-se al matí i un xarop per sagnar.
No es preocupin, farem que li passi el que li passa,
no cal ni que s'expliqui, ja venia explicada
abans d'obrir la boca i dir el que diuen totes,
no és gens original".

Si dic que hi ha anys que no he viscut
parlo dels dies en què em venia gran el cos.
I és ara quan pregunto: aquella malaltia
era una rebel·lió?

Si us ve de gust continuar llegint els seus poemes a la biblioteca trobareu:

Poema del mes

A la biblioteca tenim una orquídia que floreix un cop l'any, aquest dies ja ha començat a regalar-nos la seva flor i el seu perfum.

El buscador d'orquídies

Adients al neguit adolescent,

a casa no hi havia gaires llibres.

Els tractats d'urbanisme, m'avorrien

i 'Catalunya, poble dissortat'

era un títol massa trist.

Vaig agafar el 'Mein Kampf', un llibret negre

que em va semblar profund. Vaig començar,

pel lloc més brut de la literatura.

Les paraules de Hitler, tan vulgars,

mostraven un pou negre.

No l'he oblidat malgrat no recordar-lo.

Va ser una sort topar amb la realitat.

Allí va començar la poesia,

difícil, sense falses esperances.

Jo sempre he fet igual que el porc senglar,

que busca i, delicat, tria i es menja

el bulb, que se'n diu 'orquis', de l'orquídia.

Joan Margarit

Poema del mes - Dia Escolar de la No-violència i la Pau

il·lustració de Valerie Lorimer

      PAU

És fràgil el mot,

dúctil el concepte.

Ha de dominar el món:

és el gran repte.

S'enfila pels núvols

i dibuixa coloms

amb branques d'oliveres

entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,

balanceig i raons.

Raons solemnes

o raonables questions?

Pau a la Terra

sota la llum del Sol.

I dia a dia gaudir de l'estrena

del més fràgil mot.

                     Isabel Barriel

Poema del mes

En el 10è aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol li dediquem l'espai Poema del mes.

              Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Recordant a Lou Reed -- Poema del mes

Lou Reed es va acostar al micro de forma desganada. I amb un fil de veu va començar a recitar Estellés:

"Now I'd like to write a nice poem
and talks about certain things you still can find that are nice
in my opinion or acording to the neighbour next door.
I want to be nice, today I want to say nice things

...

How can I know? But know is night
and frankly it's no time to go out searching
for nice things, gentle things, nice things

precisely.

Les nits que van fent la nit

Voldria escriure, ara, un amable poema

parlant de certes coses que encara hi ha d'amables,

segons crec o m'han dit el veí del costat.

Vull ser amable, avui vull dir coses amables:

aniria per tota la casa a genolls

buscant coses amables, pregant que avui em siguen

donades certes coses que siguen ben amables.

He perdut el costum de les coses amables;

ja se sap el que són les coses d'aquest món...

He perdut el costum, no sé on les he deixades,

és possible al cafè, és possible en un un banc

d'un passeig qualsevol, és possible, és possible...

Vaja vosté a saber. Ara, però és de nit

i francament no són hores d'anar buscant

coses amables, coses tendres, coses amables,

exactament: està tancat ara el cafè

hi ha foscor al passeig, s'hi troben certes dones

que volen certes coses, estic cansat, no tinc

ganes de res de res, serà millor que em gite,

demà serà altre dia i ja se'm passarà

aquest desig, aquesta mania fulgurant

de les coses amables que m'ha vingut de sobte.

Que m'ha vingut de sobte. Vull dir: que m'ha vingut

Vicent Andrés Estellés, Les nits que van fent la nit. A: Recomane tenebres, València: Eliseu Climent; Tres i Quatre, 1999, 94.

Imatge de Xavier Boronat.

El desembre passat, Lou Reed va sorprendre a la seva pàgina de Facebook amb la publicació d'una caricatura seva on apareixia amb barretina i, de fons, un paisatge que recordava Montserrat. El dibuix es va publicar al costat del vers 'Jingle all the way', de la nadala 'Jingle Bells', i un vincle a un vídeo amb la seva cançó 'The Bells' (1979). El més sorprès de tots va ésser l'autor de la caricatura, el dissenyador gràfic Xavier Boronat.

Poema del mes

il·lustració de  Ptromea

ESTIU

 Ara és el temps d'estimar pels camins,

a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora

i a l'ombra dels vells arbres,

a les fonts mig perdudes,

allí on el bosc és més íntim.

Ara és el temps de seure pels carrers

a parlar de futbol i de dones,

havent sopat,

formant grup a l'escassa voravia

i veure com les noies

travessen el carrer abans d'arribar

i passen i s'allunyen

una mica porugues.

Ara és el temps dels fusters i dels paletes,

temps de cantar tot treballant

a ple sol,

oblidant el risc de les bastides,

oblidant l'esforç

i la monotonia de la feina i del viure.

Ara és el temps de passejar amb les nenes

i la senyora que porta guants blancs

per amagar els estralls del lleixiu,

a la tarda del diumenge,

per l'ampla carretera vorejada de plàtans

dient adéu-siau a tothom

amb un gran gest del cap

i envejant la muller dels que passen.

Ara és el temps de les dones que cusen

a la penombra de les entrades

i s'adormen sovint damunt la feina,

i és el temps dels homes que fan la sesta

al racó més fosc de la casa

a les tardes de sol,

quan als carrers hi ha un silenci feixuc

i fa una calor despòtica.

Ara és l'estiu,

l'estiu massís i una mica absurd

però intensament bell,

que arriba sobtadament

una nit qualsevol de principis de juny

i que se'n va, també sobtadament,

una nit qualsevol de finals de setembre.

Les Quatre Estacions. Miquel martí i Pol

Poema del mes



(il·lustració d'Isabelle Demarly)



NÚVOLS

Núvol negre, núvol blanc,

les cabòries se me’n van.

amb vosaltres, cel enllà.

Si em tornessin a venir,

desfeu-les en llagrimetes

i ruixeu tot el camí.

             Versos amics

Ja fa dies que els núvols ens acompanyen i per aquest motiu hem triat un poema de la Joana Raspall dedicat als núvols.

Aquest any també celebrem l’Any Joana Raspall, es commemora els 100 anys del naixement de l’escriptora, que va néixer l'1 de juliol de 1913 al barri barceloní de la Barceloneta, tot i que la família vivia al Masnou. Al cap de tres anys la família es trasllada a viure a Sant Feliu de Llobregat, on ha residit des de llavors.

Per més informació consulteu:

Blog de l'any Joana Raspall

Any Joana Raspall. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Poema del mes

PRIMAVERA

Heus ací: 
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

(Miquel Martí i Pol)

Il·lustració de Jettie Rosenboon



Poema del mes

ROMANÇ DE SANTA LLÚCIA

Roberto Weigand

Perquè avui és Santa Llúcia,
dia de l'any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.

-Anem tots dos a la fira,
amiga, anem-hi dejorn,
que una mica de muntanya
alegri nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa,
i una enramada d'arboç,
i una blanca molinera,
i una ovella i un pastor.
Ho posarem a migdia
dins del nostre menjador,
i abans de seure a la taula
ens ho mirarem tots dos;
que una mica de muntanya
ens faci el menjar més dolç!-
Perquè avui és Santa Llúcia,
dia de l'any gloriós,
tals paraules m'acudien
quan he vist la meva amor. 

Josep Maria de Sagarra